Costa Brava Xtrem Running, modalitat Challenge
4 de maig de 2010


Cap al mes de febrer varem decidir amb l’Anna C i l’Anna E participar al que seria la 2a edició del Costa Brava Xtrem en modalitat Challenge. Són un total de 105 km en tres etapes. L’Alex faria la modalitat Xtrem, uns 200 km.



Elles mai havien participat en una cursa per etapes i al principi els feia una mica d’angoixa pensant que no serien capaces d’acabar. Jo estava convençuda que ho farien i, coneixent com corren, sabia que eren capaces de fer això i molt més!

La primera vegada que et planteges aquest tipus de modalitat et venen dubtes i inseguretat amb tu mateixa. Però no és veritat que sempre superem els reptes que ens imposen?

Varem començar a entrenar juntes almenys tres cops per setmana, fent cada divendres una tirada una mica més llarga d’uns 20 km. La veritat és que aquests entrenaments seran inoblidables. Hem passat estones bones i dolentes, però en tot moment ens hem fet costat les unes a les altres, formant un gran equip. La darrera setmana tot el dia ens enviàvem SMS, estàvem nervioses però molt il·lusionades pel nostre repte.

Per fi arriba el gran dia. Divendres al matí recollim les Annes i sortim direcció cap a Blanes, tot són rialles nervioses, no parem de dir tonteries. Un cop arribem, ens dirigim a la recollida de dorsal. Mirem tots els participants que ens anem trobant, sobretot a les dones ja que seran les nostres rivals. L’Alex i jo ens trobem amb un gran número d’amics de la Transalpine, és molt guay, ja que et retrobes i comentes totes les curses que has fet i el que faràs, i quasi sempre tornes a coincidir en una altre prova.

Anem cap a l’hotel, ens assignen una habitació i ens canviem de roba, ens dirigim a la sortida. Encara ens falten dues horetes, aprofitem per fer un “bocata”. Quins nervis! Com diu l’Anna E, quan la Bàrbara es fot les ulleres, vol dir que ja desconnecta del tot i màxima concentració. A les pujades caminarem i la resta trotarem. Tenim clar que el primer dia és l’aperitiu i hem de sortir molt conservadores. Ens desitgem bona sort i comencem a córrer.

La primera etapa és de Blanes a Tossa de Mar, uns 25 km amb un desnivell de 1.500 metres. Porto les Annes just darrera meu fins que les deixo d’escoltar, vaig corrent molt tranquil·la. Els primers kilòmetres són per dins del Jardí Botànic Mar i Murtra i Pinya de Rosa, després direcció a Fenals i seguidament s’arriba al primer “check point” que es troba a Lloret de Mar. A continuació, passem per cales, la de Canyelles on hi ha el segon control i l’últim és a Cala Llevadó. Els últims 4 km són una forta pujada i després baixada fins arribar a la meta. Primer dia superat! Sopem tots plegats mentre comentem l’etapa. L’Anna C es queixa de dolor a la planta però ja coneixem els seus dolors psicològics! L’Alex marxa a dormir ben aviat; a l’endemà s’aixeca a les 3 del matí per afrontar la seva 2a etapa d’uns 100 km. Ell sí que patirà de valent. Anem al briefing i seguidament a dormir. Tenim la gran sort que els del Challenge ens aixequem més tard. El Tranyi ens acompanya en cotxe fins a Sant Feliu de Guíxols. Arribem tranquil·lament, reposem d’aigua les motxilles, últimes visites al lavabo i estiraments.

La segona etapa és de Sant Feliu de Guíxols a Pals. Uns 50 km amb un desnivell de 1.350 metres acumulats. Sortim mig hora més tard, fa molta calor i humitat; ens haurem d’hidratar força durant tot el dia. Aquest etapa és més rodadora, pots córrer molt més que a l’anterior però és més llarga. Quan nosaltres sortim, els de l’Xtrem ja porten 4 hores corrent! Els primers kilòmetres són escales i es forma una llarga cua. Després, anem seguint el camí de ronda i ja ens anem distanciant. Passem per les platges de S’Agaró, Platja d’Aro, Cala Gogo fins arribar a Sant Antoni de Calonge on es troba el primer avituallament. Un cop arribo, bec, menjo una mica de fruits secs i em trec la sorra de les bambes. Com costa córrer per la sorra! Tens la sensació que no avances.

Surto amb un grupet i m’enganxo just darrera d’ells per no anar sola. Seguim cap a Palamós, La Fosca i per unes tres caletes fins arribar al segon control situat a Calella de Palafrugell. Reposo forces, miro si surt algú més però no, surto sola. La veritat és que en els avituallaments i controls només paro el temps necessari per beure coca-cola i agafar plàtans i fruit secs, sinó després costa d’arrencar! Arribo a les escales del port de Llafranc i a continuació ve la forta pujada al Far de Sant Sebastià. Ara toca caminar. Un cop superada la pujada, ve un camí molt bonic, fa pujades i baixades fins arribar novament a platges, l’última és la Cala Pedrosa i seguidament arribem a Tamariu passant al tercer “check point”.

Fa molta calor i humitat, bec molta aigua i reposo la camel back. Ara toca fer la part més lletja de l’etapa: uns 16 km, primer pujada d’asfalt, és el pas de carretera cap a Begur i a continuació un camí de sorra. Em quedo més sola que la una fins que vaig atrapant gent però els deixo enrere, tinc ganes d’arribar. Al final arribo a Pals, però no m’ho puc creure: han fotut la meta a l’església. Toca una petita forta pujada i escales! Arribo amb un temps de 5:58! Seguidament canvien la meta ja que hi ha un casament i vaig corrent per veure si les Annes han arribat i efectivament allà estaven.

Ens abracem i ens emocionem. Hi ha un bon ambient, bevem unes cerveses per celebrar que quasi ja tenim guanyada la batalla. Marxem cap a la parada del bus per tal d’arribar l’abans possible a Roses. Una bona dutxa, sopar i a dormir. Estem cansades i cremades del fort sol que ha fet durant tot el dia. Quan puguem al bus, ens trobem amb un noi del Xtrem i ens comunica que quasi s’ha retirat la meitat dels participants. Pateixo per l’Alex, li envio un SMS però no contesta. Bona senyal!

Un cop a l’hotel, rebo una trucada de l’Alex. Em comunica que comença a caminar la llarga e interminable platja de Roses. L’anem trucant i animant; ha fet un carrerón! Un cop ens hem dutxat, anem a rebre l’Alex. Fa cara de molt cansat i està força cremat. Sopem tot plegats i a dormir.

Malgrat el cansament que portem, estem molt il·lusionats: ja tenim pràcticament feta tota la cursa. El tercer dia em desperto molt contenta. És l’últim dia i només uns 30 km em separen de la meta. És des de Cadaqués fins a Portbou, uns 800 metres acumulats. Marxem en direcció cap a Cadaqués les Annes, el Quintas i el Tranyi, el nostre suporter i conductor de luxe. Arribem i fem el nostre ritual de sempre: aigua, lavabo i estiraments. Anem veient com passen els de Xtrem ja que tenen un “check point” i els animem. Fan cares llargues de cansament, van caminant però, quan ens veuen i senten els seus noms, fan una mica de saltironets. Veiem l’Alex. Està cansat, passa el control i l’animem fins que el deixem de veure. Cap a les 9:15 ens donen la sortida. El primer tram no pots córrer ja que la pujada és forta però curta, uns 3 km. Després s’agafa el camí vell de Port de la Selva; és pista i es pot rodar però les cames ja comencen a estar carregades. Anem passant gent del Xtrem. Van bastant tocats, no paro d’animar-los. Quina enveja ja tenen quasi l’Xtrem a la butxaca!

Anem seguint la pista fins arribar a l’avituallament a Port de la Selva situat al km 12,5. Fa molta calor i decideixo mullar-me una mica el cabell. Continuem vorejant pel camí de ronda que ens conduirà fins a Llançà. Em perdo juntament amb un grupet; la senyalització d’aquesta etapa era molt dolenta, però ens en sortim bastant bé i no perdem gaire temps. Un cop passat Llançà, passem pel Cap de Ras i la Platja Garbet. No avances gaire ràpid, el cansament ja es comença a notar. Arribem al tercer control situat a Colera; agafo una ampolla d’aigua i me la tiro tota per sobre. Estic cansada, tinc calor i tot molesta. Ens avisen que a continuació hi ha una forta pujada, només em queda un cartutx per fer aquest tram. Tothom va callat i concentrat. Un cop arribem a dalt de la muntanya, veiem que només ens queda la darrera baixada fins arribar a Portbou. Al finalitzar la baixada, un grup de noies m’animen i em diuen que tinc l’altre noia molt a prop de mi. Aconsegueixo veure-la i la passo, arribant a meta fent esprint. Sóc finisher! I a continuació arriben les Annes! Som les tres finishers! La veritat és que totes juntes hem gaudit molt dels entrenaments i de la cursa. Hi hagut moments molt especials i anècdotes i això ho recordarem sempre més. No us penseu que la cosa ha acabat aquí; ara les estic liant per fer una cursa de més distància. Segur que piquen, ja ja ja.

Alex – Xtrem – 16è classificat. Temps de 24:34:42
Anna Escudé - Challenge – 7a classificada i 50 de la general. Temps 13:28:42
Anna Cuatracases – Challenge – 6a classificada i 49 de la general. Temps 13:28:42
Bàrbara – Challenge – 5a classificada i 35 de la general. Temps 12:54:35


Bàrbara Sagi
Cargoleta