Half Challenge de Calella: Jo també estic molt content!
16 de maig de 2010


Primer de tot dir que tot plegat ha estat mes amè amb un company de viatge (Peri, Pedro de Miguel. Un altre que enganxarem pel Stikaful!).

Jo personalment vaig deixar els nervis a la Carpa on teníem les bosses i un cop a la platja vaig estar bastant tranquil.





El cert es que el recorregut de la natació es veia interminable, jo vaig sortir un grup abans que el Peri (10’ abans, l’home ja tenia la motivació extra de passar-me, casi obsessió…). La mar estava prou bé, amb una mica d’onada gran que dificultaria la visió de les bolles. Primera anècdota, estava tan tranquil que vaig tirar-me al mar sense les ulleres posades (un crack!!!), solucionat el tema vaig anar fent, sense agafar el ritme idoni pràcticament no vaig parar, vaig desviar-me a les dues grans rectes (jo i varies dotzenes de triatletes) al anar i al tornar. En definitiva faig acabar la natació amb un temps mes que correcta per mi (42:41) notant, sens dubte, la constància de l’entreno en aquesta disciplina (i només aquesta).

Vaig sortir de la mar trotant i passant per un Arc que et tira un reguli d’aigua (tot molt simbòlic), transició tranquil·la i a la bici. Bàsicament era sortir de Calella direcció Mataró (Sud) amb uns trams de aproximadament 20 km amb ¾ tobogans. El primer tram la novetat, el segon encara fa gràcia (la vista es un altre), però el tercer i el quart es fan inacabables.

Jo vaig menjar i veure molt, fent memòria: 3 o 4 barretes, 3 gels, 2 bananes,... L’ultima hora vàrem tenir una mica de vent i sobre tot el més difícil per mi va ser dosificar-se (no tinc experiència) però a l’hora no deixar-se molt de temps. Les pujades i les baixades també dificulten el tema de la velocitat mitja. Al final 02:49:57, bàsicament objectiu complert que era el de 3h (van escorçar el recorregut uns 4 km).

Transició ràpida i a corre. Pensava que estava be de cames, però ràpidament vaig adonar-me que no. Tenia la part posterior de la cama dreta molt agarrotada o engarrotada (ja va molestar-me les dues darreres setmanes) i desprès el soleo també de la dreta. Malament, tot això i només estem al Km 2 (‘¡’). El cert es que més que pensar en abandonar, vaig pensar que no acabaria pas.

Vaig fent, començo a creuar-me amb el Peri i conec a la Sandra de Stikaful (be, ella em reconeix, jo no puc dir ni fava!), m’anima bastant i segueixo fent. Son dues voltes, cosa que es fa encara mes passat...Faig un riu (legal), m’hidrato i prenc algun gel. El dolor va i ve, però començo a adonar-me que acabo. Som alguns els que donem voltes, molts ja han acabat i direcció a l’arribada veus gent amb la bici i la samarreta Finisher. Queden 3 Km, ja no s’escapa. El Peri, entre tant, m’ha passat i a seguit fent a bon ritme. Per sort han eliminat l’arribada en alt del passat any!

L’arribada estava prou treballada, a la primera volta passes per ella, coincidint amb el bons que acaben i l’ambient de la grada està força bé. Ja trepitjo alfombra roja, últims 300 metres, això es collonut! 02:09:14 el temps de córrer. Total 5:49:07, objectiu assolit! El proper any torno, encara no ser quin mes de l’any!!! Salut



Iñaki
Ignasi Orsola